8 Juny 2026

Associació Sediments, Ecologistes en Acció i CGT Terres de l’Ebre denunciem que la Taula «de consens» (ajuntaments i regants del Delta de l’Ebre) i el govern català no estan
reclamant cap de les tècniques de gestió de sediments que fan falta a la Conca de l’Ebre i al Delta
de l’Ebre. A més a més, el govern espanyol i la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre pretenen passar
els propers set anys sense fer res significatiu en matèria de gestió de sediments: volen destinar un
0,25% del pressupost del nou Pla Hidrològic de l’Ebre -suposadament- a proves per moure
sediments, mentre que els països seriosos destinen al voltant del 30% dels recursos i del personal a
gestionar sediments. Això seria una forma positiva de crear llocs de treball i de cuidar el medi
ambient del present i del futur.

Les al·legacions presentades per la Taula «de consens» al Pla Hidrològic de l'Ebre del quart
cicle de planificació (2O28-2033), al novembre de 2025, a la revisió de l’Esquema de Temes
Importants, són un document de 50 pàgines on no s’esmenta ni un sol cop la paraula sediments.
Este organisme ja ha deixat «tot lo plumero al descobert». Quan van redactar el seu «pla delta»
deien que l’àmbit d’actuació del pla era el Delta de l’Ebre i no la Conca de l’Ebre com hauria de ser
per reclamar una gestió integral dels sediments de la Conca. Però en aquell moment encara van
optar per despistar a l’opinió pública dient que defensaven la gestió dels sediments dels
embassaments com una «mesura a mig termini». Les organitzacions que defensem lo medi ambient
ja vam denunciar en aquell moment que això era una fal·làcia i una maniobra de distracció. Perquè
si volien que a mig termini arribés una quantitat significativa de sediments (que els experts situen al
voltant de 1,5 milions de m3 anuals per mantindre el Delta), al 2020 la Taula «de consens» ja hauria
d’haver reclamat polítiques adequades de gestió de sediments. I ni les van reclamar al 2020 ni les
han reclamat al 2025 i 2026.

Les al·legacions presentades per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) al mes de maig de 2026 sí
que fan un anàlisi de les intencions de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) per al «TEMA
07: Avanzar en la estrategia GISDHE. Gestión Integral de Sedimentos de la demarcación
hidrográfica del Ebro»:

«Es considera molt positiva la incorporació del Protocol GISDHE al Pla de conca de tercer
cicle, i la seva execució. De totes maneres, es considera insuficient i poc reforçada l'aposta
per al quart cicle en termes d'inversió prevista i accions per avançar definitivament cap a una
proposta viable de mobilització i transport de sediments. Es proposa incrementar la partida
pressupostària per a l'Estratègia GISDHE al pla de conca de quart cicle. L'import d'inversió
estimat per al quart cicle (2028-2033) definit a la Taula 1 és de 39,875 M€, molt semblant al
del tercer cicle (37,913 M€). A més, el gruix d’inversió de quart cicle se centra en les
actuacions en el domini públic maritimoterrestre (27M€), deixant les actuacions
fluvials sense pràcticament inversió prevista» (ACA).

L’Agència Catalana de l’Aigua apunta una dada que mostra una evidència: hi ha un pacte entre el
govern espanyol, el govern català i la Taula «de consens» per actuar a la costa i per deixar que
segueixi augmentant l’empresonament de sediments als embassaments mentre el Delta desapareix.
Uns no diuen res sobre la gestió de sediments a la Conca de l’Ebre i els altres posen els diners a la
costa, quan se suposa que el domini públic maritimoterrestre no és competència de la CHE. I, en
canvi, la retenció de sediments als embassaments sí que hauria de preocupar-los i ocupar-los.

Així segueixen les al·legacions de l’ACA referents al Tema 7:

«La inversió programada a la Taula 2 de 6,5 M€ per a l'Execució: ‘noves proves pilot’ es
considera clarament insuficient, i molt per sota de la previsió que es tenia al tercer cicle per
a les actuacions fluvials. Les inversions previstes per al quart cicle de planificació (2028-
2033) a la Taula 2 són d'un ordre inferior a les establertes al tercer cicle (2022-2027). Es
proposa incloure una inversió superior i adequada per poder redactar, a finals del quart cicle,
una proposta viable de mobilització de sediments. Tenir en compte, com a mínim,
l'Alternativa 2 “Finalitzar les actuacions incloses al pla de l'Ebre 2022-2027 i augmentar de
forma notable la inversió en aquesta estratègia”, amb un cost preliminar aproximat de
42,79M€ (21,77M€ x 2), incorporant mesures concretes per a la mobilització del sediment
fluvial» (ACA).

El que reclama l’Agència Catalana de l’Aigua és el mínim dels mínims que haurien de reclamar
també la Taula «de consens», el Parc Natural del Delta de l’Ebre i el govern català. I recordem que
aquestes actuacions també són responsabilitat de les institucions catalanes i ebrenques, unes
institucions que tenen competències de conservació ambiental que no haurien d’ometre. En total el
pressupost previst al nou pla hidrològic per a mesures que poden tindre alguna incidència sobre la
mobilització de sediments està per baix de 7 M€ en sis anys. Això representa el 0,25 % de tot el
pressupost del pla. La resta de mesures són bàsicament mesures d’estudi i control i mesures a la
costa, no impliquen cap mobilització de sediments als embassaments i, per tant, cap aportació extra
de sediments al Delta de l’Ebre.

Com han denunciat també les organitzacions que formen Cuenca Azul, aquest valor tan
irrisori posa en evidència la manca de voluntat de la Confederació per començar a fer
mesures efectives que resolguin el problema del trànsit sedimentari.

L'estratègia GISDHE:

1- no constitueix, per si mateixa, una mesura correctiva efectiva;
2- no redueix actualment la pressió hidromorfològica;
3- no restitueix la continuïtat sedimentària;
4- no incorpora objectius temporals vinculants;
5- no estableix obligacions executives concretes.
6- La inversió econòmica (incloent estudis i actuacions a la costa) és entorn del 0,75% del
pressupost del pla, un valor totalment irrisori i que indica l'escassa voluntat de resoldre un dels
problemes més preocupants de la conca.

Per tant, el nou Pla Hidrològic no satisfà les exigències del programa de mesures de la
Directiva Marc de l’Aigua (UE). Manquen proves pilot concretes, programades i avaluables,
amb una magnitud de pressupost i actuacions rellevants (proper al 10% del pressupost), que
permetin en un futur adoptar mesures de més abast (properes al 30% del pressupost en el 5è
cicle de planificació) per resoldre el problema al Delta, als embassaments i a les lleres de
l'Ebre i els seus afluents, i revertir així el deteriorament continu de les masses d'aigua i dels
ecosistemes. I aquestes intervencions, atenent als contractes de concessió de les centrals
hidroelèctriques, també s’haurien de finançar amb el 25% de l’energia que Endesa hauria
d’entregar a l’estat a preu de cost, i que no entrega. I estem parlant de desenes de milions
d’euros anuals o de centenars de milions d’euros amb efectes retroactius.

Considerem imprescindible que el Pla Hidrològic incorpori:

1. 1. Una ampliació significativa al pressupost associat al tema 07, especialment a la part pràctica
   2. de noves proves pilot (el 10% del pressupost total del PHE del 4t cicle i el 30% al PHE del 5è
   3. cicle).
   4. Una avaluació integral del balanç sedimentari de tota la conca, no només del sistema
   5. Mequinensa-Ribarroja.
   6. La determinació d’objectius quantificats de transport sòlid (1,5 M de m3 anuals fins al Delta).
   7. La recuperació de la tècnica del colmateig al Delta en episodis de riuada a la tardor i hivern amb
   8. programes de mobilització controlada de sediments.
   9. Sistemes de bypass sedimentari en grans embassaments.
   10. Protocols de desembassament sedimentari: buidatges periòdics.
   11. La revisió del règim de cabals generadors com a elements de transport de sediments.
   12. Seguiment hidromorfològic específic del Delta de l'Ebre.
   13. Indicadors verificables de recuperació sedimentària.
   14. La incorporació d'aquests indicadors al programa de seguiment.

Els cabals ecològics no han de contemplar només l’aigua sinó també els sediments: cabals ecològics
sòlids. La proposta de cabals de la Taula «de consens» no té el nostre consens. No defensa ni a
les persones ni a l’ecosistema del Delta de l’Ebre. És una proposta que surt d’un únic tècnic que, a
banda, té interessos en projectes hidroelèctrics. Regants, ajuntaments i la junta rectora del Parc
Natural del Delta de l’Ebre fan seguidisme d’aquesta proposta (sense assessorar-se
degudament amb l’ACA) tot i les conseqüències nefastes que tindria aplicar-la al Delta de
l’Ebre a curt, mitjà i llarg termini.

Cal planificar i concretar també els cabals ambientals sòlids i cal repartir sediments per la plana del
Delta de l'Ebre entre els mesos d'octubre i març que és quan se concentren la major part de les
riuades a la Conca de l’Ebre. Des de que es va deixar de banda la tècnica del colmateig, la major
part de les vegades en que hi ha una riuada al riu Ebre els canals de reg del Delta estan tancats i així
se desaprofiten les riuades que servirien per entrar llims a la plana del Delta, fertilitzant la terra i
combatent la salinització i l’enfonsament creixent del Delta de l’Ebre.

Associació Sediments
Ecologistes en Acció
CGT Terres de l’Ebre

CONTACTES
Josep (Sediments): 634330912
Eli (Ecologistes): 663855838
Aleix (CGT): 638076307

ANNEX: RESUM DE LES AL·LEGACIONS PRESENTADES