24 Setembre 2026

GETE-Ecologistes en Acció i l’Associació Sediments hem adreçat al·legacions al senyor Francisco Xavier Artigas Iraegui, Cap de l’Oficina de Medi Ambient de les Terres de l’Ebre, del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, situat a Amposta.

Ambdues entitats hem exposat aquest dijous al matí el nostre argumentari en roda de premsa, davant de la Delegació del govern català a Tortosa, reclamant al govern català la retirada del projecte analitzada la documentació. Hem comparegut dins el termini establert, que acabava el 17 de setembre, i hem formulat les següents consideracions / al·legacions que detallem a continuació:

«Un projecte d’una potència nominal de 1.380 MW per a les turbines i 1.480 MW per al bombeig és clarament un projecte territorialment sobredimensionat. A més, no es descarta la seva ampliació. I les úniques indústries grans consumidores que queden a les comarques catalanes de l'Ebre, on està previst el seu emplaçament, són les Centrals Nuclears d'Ascó I i II que actualment tenen previst el tancament l'any 2033, segons acord de govern efectuat pels dos titulars de les CCNN i el Govern central».

«Una instal·lació d’enorme magnitud com la proposada té, lògicament, afectacions rellevants sobre la biodiversitat, els hàbitats i els camps de conreu que provoquen un seguit d’impactes ambientals negatius de caràcter sever i irreversible sobre el terreny d’implantació i, en aquest cas, sobre la Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre. La construcció de les bases d’emmagatzematge d’aigua afectarà a zones boscoses i agrícoles que són hàbitats per a diverses espècies de vegetació, mamífers, amfibis, herpetofauna, etc., com es detalla en el document inicial estratègic (DIE) i ocuparà Sòls de Protecció Especial, Territorial i Preventiu».

«D’altra banda, el present PEUA només fa referència a les basses d’aigua i al canal que comunica ambdues basses, i el canal d’intercanvi d’aigües i turbinació, restant fora el sistema de presa d’aigua des del riu Ebre i la línia elèctrica d’alimentació i evacuació de l’electricitat. Pel que fa a la línia elèctrica, només per si sola ja constitueix tot un despropòsit que aquesta transcorri fins a la subestació elèctrica de Los Almendrales, Mequinensa, a 36 km de distància. Malgrat la manca de definició concreta del traçat de la línia elèctrica, aquesta de ben segur haurà de sortejar els Espais d’Interès Natural de la Reserva de la ribera de l’Ebre a Flix, Riba-Roja, els Tossals d’Almatret, Secans del Segrià i Utxesa, Serós-Tossals de Montmeneu i l’Aiguabarreig Segre – Cinca. La línia pot ocasionar greus afectacions sobre espècies de rapinyaires i altres aus que nidifiquen a la zona que estan catalogades com a espècies vulnerables i protegides com són l’àliga cuabarrada (Aquila fasciata), l’àliga reial (Aquila chrysaetos), l’aufrany comú (Neophron percnopterus), l’àliga marcenca (Circaetus gallicus) l’arpella vulgar (Circus aeroginosus) o diferents espècies de quiròpters. També resulta preocupant l’impacte que podria tenir sobre  el Pla de recuperació del Bitó (Botaurus stellaris), una espècie en perill d’extinció que podria veure afectada la seua introducció a la zona. Per tant, hi haurien afectacions importants sobre connectors biològics terrestres i aeris».

«Projectes com aquest poden comportar la construcció de noves línies de Molt Alta Tensió (MAT) o ser utilitzats com a excusa per justificar el pas de les línies ja projectades des de l’Aragó. Aquestes línies impliquen impactes ambientals i socials als països d’origen on s’extreuen els metalls, als territoris on són implantades i al conjunt del planeta amb l’increment de les emissions durant la seua construcció i amb els impactes que generen als ecosistemes».

«També afecta al règim hidrològic del riu Ebre. El projecte contempla la bassa alta (Raïmat), de 13 hm3 i ocupant una superfície de 73 ha i la bassa baixa (Gironès) també de 13 hm3 i una superfície de 54 ha. A títol comparatiu  el Pantà de Flix té 11,4 hm3 en 320 ha. Tot i que les basses només s’han d’omplir un cop, segons el projecte, en un règim de 5.000 l/s i un manteniment de 150 l/s  per tal de complementar pèrdues (evaporació, etc.) no s’indica en quin moment de l’any es durà a terme l’extracció de l’aigua ni tant sols es contempla quin règim de concessió tindrà la central ja en funcionament en períodes de sequera en un tram de riu amb espècies prou castigades amb les elevacions de temperatura degudes a la refrigeració de les Centrals Nuclears  en període d’estiatge. Tanmateix les detraccions d’aigua del riu Ebre i els col·lectors d’aigua poden tenir possibles afectacions en mamífers com la llúdriga comuna (Lutra lutra), peixos com el barb (Salaria fluviatis) o bivalves com la margaritífera auricularia (Margaritífera auricularia)».

«La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) ha reduït en diverses ocasions el cabal als canals de reg del Delta, la qual cosa incrementa la salinització de les terres de cultiu mentre redueix encara més l’entrada de sediments. En canvi, projectes hidroelèctrics com aquest suposarien noves concessions d’aigua a mans privades, amb la qual cosa l’embassament de Riba-roja hauria de seguir estant sempre al màxim de la seua capacitat, dificultant encara més el mètode dels buidatges periòdics de l’embassament, que és el més econòmic per gestionar sediments i revertir la regressió que pateix el Delta».


«El projecte es proposa en unes comarques que actualment ja estan produint el 52% de l'energia elèctrica de Catalunya, amb les Centrals Nuclears, i més del 60% de l'energia renovable del País. Des d'Ecologistes en Acció i Associació Sediments defensem que la implantació de projectes d'energia renovable a Catalunya s'ha de fer amb criteris de sostenibilitat, eficiència i solidaritat interterritorial. Existeix, per tant, una forta concentració de centrals elèctriques en aquesta part del territori, mentre que altres a penes en són productores, per la qual cosa entenem que cal un esforç de la resta de comarques de Catalunya, per diverses raons: per les pèrdues d'energia en el transport de l'electricitat d'una banda a l'altra del país; per apropar els centres de producció als centres de consum; i per reduir el consum de metalls (amb els impactes associats a la mineria intensiva) i els impactes directes de les línies elèctriques o millor aprofitament dels fluxos biosfèrics com règims de vent, sol o aigua. De fet, hi ha molts llocs a Catalunya amb prou desnivell per ubicar basses fora de la llera d’un riu, com passa en aquest projecte, i que podrien acostar de manera més eficient el subministrament energètic a centres més necessitats del mateix que les comarques de l’Ebre».

«L'energia que proporcionaria aquest projecte no repercutiria al territori on s'instal·laria, doncs difícilment atraurà noves empreses que puguin generar nous llocs de treball, ni tan sols un cop es posi en funcionament la CHR: instal·lacions com aquesta generen molt pocs llocs de treball i sovint molt especialitzats. Fins i tot una gran part del treball lligat al funcionament d'una CHR es pot fer automàticament des de fora del territori, com s'observa en d’altres centres elèctriques tant al nostre país com arreu del món. Així passa també amb les centrals hidroelèctriques de Flix, Riba-roja d’Ebre i Mequinensa. Aquest projecte no farà més que perpetuar el model de monocultiu energètic d’aquestes comarques, que com hem dit cada cop és més escàs en la creació de llocs de treball donada l’automatització, digitalització i control remot de les indústries. Això no deixa de ser contraproduent atesa la necessitat de diversificar l’economia com a millor forma d’enfortir el territori, amb inversions que siguin socialment, ambiental i econòmica sostenibles».

«La transició energètica ha de tenir també l'objectiu de suplir les energies fòssils i nuclears amb criteris de decreixement, ja que els recursos naturals no són infinits, per tant, el millor watt és aquell que no es genera o, simplement, s’estalvia».

«Quan es fa èmfasi en la creació de llocs de treball -per aconseguir adeptes- no s’especifica ni la qualificació d‘aquests llocs, ni la temporalitat, ni la durada que tindrien. Ni molt menys es tenen en compte els habitants que es perdran pel fet de malmetre terreny agrícola i espais naturals. El parany d’aquestes propostes és sempre esgrimir la creació d’un munt de llocs de treball que a l’hora de la veritat queda limitada a un curt període de temps i centrada en la mà d’obra necessària per a la seua construcció. Aquests llocs de treball serien menys estables que els que es destruirien relatius a l’efervescent activitat primària i turística sostenible que es desenvolupa al riu i al delta.Caldria destacar la importància del sector econòmic primari (agrícola, ramader i pesquer), fet que els documents no es contempla. La construcció del conjunt d’infraestructures comporta la destrucció irreversible de boscos i camps de conreu, i per tant de les activitats tradicionals que se’n fan i dels pagesos que en viuen. La transició energètica no pot anar en detriment de la seguretat i la sobirania alimentària».

«També afecta a la supervivència del Riu i el seu Delta, que depèn d’un riu viu i amb aigua i sediments. Un riu viu és un riu que flueix, lliurement! El gust d’observar-lo i de navegar-hi, principalment sense motor, se basa en la força del propi riu, la força que matem quan li posem barreres. Hem de prendre consciència dels impactes ambientals i de paisatge que representaran infraestructures d’aquestes dimensions, impactes més que evidents en un territori ja fart i maltractat per tot tipus d’infraestructures per abastir Catalunya i part de l’estat: el transvasament; la indústria eòlica a la Terra Alta i Baix Ebre principalment, el Castor, les preses, les centrals nuclears, la indústria electroquímica, les plantes de biometà, les centrals hidroelèctriques i els seus pantans, els nous macroprojectes d’energia eòlica i solar i més novament els centres de dades hyperescalars per a inteligència artificial generativa que planen igualment sobre el sud de Catalunya. En aquest sentit, cal dir que una bona part de la Terra Alta, l’altiplà, ja s’ha configurat com a una de les primeres “zones de sacrifici” de Catalunya, així com les àrees afectades per les centrals nuclears».

«Ja n’hi ha prou! L’energia s’ha de produir a prop dels llocs de consum, i allà on creï pocs impactes: en espais que ja han estat degradats per l’activitat humana. Per això, fem una crida un cop més a la solidaritat interterritorial i a la cura de la natura, que és la casa de tothom: l’escalfament global ens mostra que se’ns acaba el temps. I sabem que la producció energètica descentralitzada és la més sostenible i la més econòmica per al conjunt de la població. No deixem que els interessos privats guanyin als col·lectius».

«Finalment, però no menys important: d’on sortiran els diners per fer centrals com aquesta? Hi haurà una generosa concurrència de diners públics mentre els beneficis durant dècades o segles seran privats? Els diners públics no haurien d'anar a parar a mans d'empreses privades sinó que haurien de repercutir en beneficis col·lectius amb una producció energètica pública i descentralitzada, fomentant els projectes de producció local per tot el territori, entre altres projectes sostenibles per als territoris i la seua gent». 

«Les entitats signants considerem que l’energia renovable és imprescindible, que s’ha d’avançar amb pas ferm per canviar el model de producció, però no pot ser en detriment sempre dels mateixos territoris i encara menys al servei de l’especulació, el negoci i la usura d’unes empreses elèctriques que han demostrat no tindre cap respecte pel medi ambient ni pel territori. Els recursos naturals i els recursos econòmics públics no poden quedar hipotecats, sotmesos al profit de les elèctriques. A l’Ebre ja se l’ha exprimit prou i a la classe treballadora també! Per això exigim una gestió pública dels recursos naturals i demanem l’aplicació de l’alternativa 0 ja que ens oposem a la realització d’aquest projecte, no només per innecessari per al nostre territori i per a la societat en general, sinó per perjudicial».

Finalment, tenint en compte els arguments anteriors hem sol·licitat:

«Que es tingui per presentat aquest escrit i s’atengui al mateix formulant una declaració contraria al Pla Especial Urbanístic Autònom del que n’és objecte i, per tant, es desestimi el projecte de la Central Hidroelèctrica Reversible «Gironés-Raïmats» en la seua totalitat».

CONTACTES

Josep Juan 634330912 (Associació Sediments)

Eli Forés 663855838 (GETE-Ecologistes en Acció /Terres de l’Ebre i Camp de Tarragona)