11 Novembre 2025

El febrer de 2025 la Unió Europea (UE) va anunciar que mobilitzaria 200.000 milions d’euros per posar el bloc comunitari a la cursa de la intel·ligència artificial (IA), que ara lideren els Estats Units i, a més distància, la Xina. Aquest paquet d’inversions inclou un fons de 20.000 milions per crear gigafactories d’IA que elevin les actuals infraestructures computacionals europees “a un altre nivell”. Segons Von der Leyen, l’objectiu és mantenir Europa independent dels oligopolis principalment l’estatunidenc de les bases de dades injectant diners públic a aquest projecte.

Una d’aquestes instal·lacions es preveu a l’Estat espanyol i tant el Govern de l’Estat com el de la Generalitat donen suport a la gigafactoria de Móra la Nova (propera al Barcelona Supercomputing Center). Un projecte que estaria liderat per l'Estat, la Generalitat i Telefònica, que preveu una inversió d'entre 3.500 i 5.000 M€. Entre els membres ja confirmats que participaran en el consorci públicoprivat que l’impulsa hi ha –a més de Telefònica– ACS, MasOrange, Nvidia, Submer, Multiverse Computing, així com la Societat Espanyola per a la Transformació Tecnològica (SETT), l'anomenada SEPI tecnològica del govern espanyol.

Tot just aquesta mateixa setmana el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha fet públic que el govern de la Generalitat destinarà 1.000 M€ fins a l’any 2030 a accelerar el desplegament de la IA a Catalunya. Diners que sortiran majoritàriament dels fons europeus Next Generation i de la Generalitat i que comptaran també amb inversió privada tot i reconèixer que aquests sistemes d’IA demanden molta energia.

Estem tot just en un moment en què ha aparegut un informe de Pedro Arrojo, relator de Nacions Unides sobre drets humans i aigua potable, que demana una moratòria a la construcció de centres de dades per l’opacitat del sector i el seu impacte en el consum energètic i d’aigua com amenaces globals. L’informe es titula «El nexo entre el agua y la energía» (https://docs.un.org/es/A/HRC/60/30) i demana una moratòria en la construcció d’aquestes instal·lacions fins que es coneguin els seus efectes reals sobre el planeta, ja que el creixement exponencial de la producció de dades digitals, disparat també per la potenciació de la intel·ligència artificial i de les criptomonedes, està provocant una allau de projectes de gigaplantes de dades arreu del món. Malauradament, els informes publicats pels relators de Nacions Unides no són vinculants, són només consultius. I, com era d’esperar, l’aigua de l’Ebre és novament objectiu de la voracitat capitalista amb la implantació dels centres de dades de l’Aragó al qual se suma el projecte de gigafactoria d’IA a Móra la Nova.

Les multinacionals privades americanes de les dades com Mega, Google, Microsoft o Amazon, fa uns quants anys que perverteixen el llenguatge per fer-nos creure que les dades estan als núvols. Res més lluny de la realitat: les dades ocupen la terra, es veuen l’aigua dels nostres rius, els escalfen i poden acabar gastant l’energia que necessitem per viure. «El núvol» són, en realitat, magatzems plens de processadors que guarden dades i efectuen els càlculs que se’ls demanen des de telèfons mòbils, ordinadors, etc. El consum energètic, d’aigua i de minerals d’aquestes instal·lacions és molt elevat: funcionen dia i nit, els 365 dies de l’any.

L’anomenada «intel·ligència artificial» requereix molta potència de càlcul i és previsible que, com més sofisticada sigui, més potència necessiti. Per tant, els consums s’incrementaran exponencialment. L’opacitat que envolta tot aquest àmbit s’evidencia també pel fet que no se sap exactament quants centres de dades hi ha al món. Però el que més preocupa de la proliferació de centres de dades és la seva opacitat: no se saben els termes dels contractes que signen per rebre aigua i energia, consumeixen territori i prometen uns llocs de treball a la zona d’implantació que després no es confirmen.

Consum energètic

A tot l’Estat espanyol, una de les zones triades fins ara per l’oligopoli privat de les dades, es preveu un consum energètic dels centres de dades entre el 3,4% i el 5,9% del total de la energia elèctrica consumida. La gigafactoria de Móra la Nova si s'acaba construint tindrà, segons la mateixa Generalitat, de l'ordre de 100.000 GPUs d’última generació (processadors). Aquests GPUs seran aportats, per cert, per l’empresa NVIDIA dels EUA, la principal indústria del món de producció de xips, la qual cosa evidencia que la suposada independència europea d’aquest projecte és més que dubtosa.

Si realment acaben sent els 100.000 GPUs anunciats es pot calcular una potència d’uns 100 MW i, per tant, un consum anual de l'ordre de 800 GWh.

Arrojo, en el seu informe, denuncia que les multinacionals de les dades pressionen per a la construcció de centrals nuclears, tèrmiques i grans hidroelèctriques, com les que es volen imposar a l’Ebre. Tot això acceleraria l’escalfament global i dificultaria encara més l’assoliment d’un futur sostenible. En el centre del debat sobre la conveniència d’allargar la vida útil de les ja envellides centrals nuclears aquest projecte no ha de ser una altra excusa per permetre allargar la vida de les nuclears, posant en perill innecessari a la població de l’entorn just quan ja queda poc temps per al seu tancament.

Així, tornant al cas espanyol, no és el mateix augmentar la demanda elèctrica perquè avança l’electrificació del sistema energètic, la qual cosa podria ser positiva, que augmentar-la perquè s’afegeix un nou consum electrointensiu.
És clar, doncs, que el negoci de les dades posa en perill els plans de mitigació de la transició ecològica, l’accés a l’aigua potable i a una electricitat assequible, sobretot per a les comunitats empobrides.

Consum d’aigua

En centres de dades fins abans de la pandèmia es refrigeraven simplement amb aire condicionat. Però els centres de dades hiperescalars de gran consum que han aparegut després de la pandèmia amb l’increment de l’ús digital per part d’empreses i ciutadania, es refrigeren principalment amb aigua. La refrigeració té lloc transferint la calor directament dels processadors dels servidors, que estan a 100 ºC, a l'aigua de refrigeració, que bull i s'evapora raó per la qual se'n consumeix tanta. Amb aquest sistema de refrigeració es consumeixen uns 1.600 litres d'aigua per MWh (factor de proporcionalitat WUE).

Per a la gigafactoria de Móra la Nova, aplicant el WUE, hem calculat un consum anual d’uns 1,3 hm3 d'aigua. I possiblement pot ser més, perquè tenint en compte les xifres d’inversió (5.000 M€, una bona part dels quals d’origen públic) hi haurà més dels 100.000 GPU, que representaran un consum d'aigua molt més elevat.
No hi ha tampoc cap informació amb relació a on anirà a parar l’aigua escalfada durant el procés de refrigeració perquè aquesta és una de les informacions més desconeguda dels centres de dades.

Consum de territori

Hi ha també un altre impacte de la IA que tal vegada sigui menys conegut, però no per això menys greu: la petjada terrestre, que és la quantitat real de terra, que necessita la IA i el seu desenvolupament. Alguns investigadors l’han quantificat en 3400 km2 a l’any. Per tenir una idea del que representa això, cal dir que aquesta superfície és una mica més del que ocupen les quatre comarques de les Terres de l’Ebre (aproximadament 3308 km2) (OBRINGER, Renee, et al. The overlooked environmental footprint of increasing Internet use. Resources, Conservation and Recycling, 2021, vol. 167, no 105389, p. 04, DOI: 10.1016/j.resconrec.2020.105389).

Llocs de treball

Un altre aspecte a destacar és la promesa de creació de llocs de treball que generen els centres de dades. Si bé és cert que, en la fase de construcció dels edificis, es necessita personal aquest treballarà per una durada limitada al període que durin les obres. En la fase de muntatge d'equips, prèvia a la posada en funcionament de la gigafactoria, també seran necessaris tècnics de sistemes i altre personal per a posar en marxa el centre.

No obstant això, en la fase d'explotació, l'experiència ens diu que la major part de les ocupacions qualificades i d'atenció als clients se situaran lluny del lloc d’ubicació de la gigafactoria limitant-se l'activitat a les tasques de manteniment tant dels edificis com dels sistemes.

Per tant, no és cert que aquesta mena de “magatzem d’ordinadors” generarà una gran quantitat de llocs de treball. Tal com ha declarat el mateix president del Consell Comarcal de la Ribera, estem parlant de 250 professionals “en fase inicial” la major part dels quals molt possiblement desapareixeran un cop ultimada la posada en marxa de la planta.

Per una altra banda, tenint en compte que acabarà sent un projecte que inclou capital privat no s’entén que el Consell Comarcal de la Ribera regali terrenys i una nau del polígon del Motlló, entre Móra la Nova i Tivissa, a unes empreses que el que els sobra són diners per a invertir, en lloc de promoure empreses més sostenibles que, a més, facilitarien més llocs de treball.

Conclusions

Aquest és un projecte que genera grans dubtes. La planta tindrà accés prioritari a l’aigua i a l’energia per davant del subministrament domèstic o de l’agricultura? És una pregunta massa important com perquè no tingui resposta. En aquest aspecte la Directiva Marc de l’Aigua s’ha de complir.

A l’Ebre ens trobem també amb aquesta opacitat pel que fa als centres de dades de l’Aragó, el consum d’aigua dels quals se sumarà al de la gigafactoria de Móra la Nova. Una opacitat que trobem també en les concessions d’aigua que reclamen projectes com les macrocentrals hidroelèctriques «reversibles» que es promouen a la Ribera d’Ebre per part del govern català i la major part dels mitjans públics i privats.
Tampoc sabem com condicionaran la gestió dels embassaments, de l’aigua i dels sediments i, per tant, com condicionaran el futur del riu i del delta tenint en compte que una part d’aquesta aigua “escalfada” durant el procés de refrigeració pot acabar, com la que ve del sistema de refrigeració de la central nuclear d’Ascó a pocs km de distància riu amunt, a la llera el riu afectant un cop més la flora i la fauna de l’ecosistema fluvial.

Per tant, no només reclamem una moratòria a la construcció de centres de dades. També reclamem posar límits a l’artificial. Limitar el consum d’aigua. Limitar la producció i el consum d’energia. Destinar els recursos públics al benefici del sector públic, i no al de la iniciativa privada. Donar suport a la creació de llocs de treball de qualitat en el territori. Promoure la intel·ligència natural, al riu, als carrers, a les escoles i arreu.

En resum, destinar els recursos públics al benefici del sector públic, la població i el medi ambient.

Entitats sotasignants:

NOTA DE PREMSA

GEPEC-EDC, GETE-ECOLOGISTES EN ACCIÓ I L’ASSOCIACIÓ SEDIMENTS DENUNCIEN L’OPACITAT EN EL PROJECTE DE GIGAFACTORIA D’INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL A MÓRA LA NOVA

Els grups ecologistes han elaborat un manifest on critiquen la implantació d’una instal·lació d’aquestes característiques
Les entitats sotasignants faran arribar el manifest als representants polítics, alcaldes i consellers del Consell Comarcal de la Ribera i del Parlament de Catalunya demanant-los seny a l’hora de donar suport a aquesta tecnologia. La proposta de gigafactoria d’intel·ligència artificial (IA) a Móra la Nova neix de les directrius europees que busquen que Europa mantingui una independència amb relació amb l’oligopoli estatunidenc de les bases de dades en relació a la IA. Amb aquest objectiu, la Unió Europea té previst injectar uns 20.000 milions d’euros de diners públics per impulsar la IA europea, i poder construir així gigafactories que l’alimentin.

Una d’aquestes instal·lacions es preveu a l’Estat espanyol. De fet, el govern espanyol ha escollit la localitat catalana de Móra la Nova, a la Ribera d'Ebre, com a candidata a acollir-la. El projecte preveu una inversió d’entre 3.000 i 5.000 milions d'euros i estaria liderat per l'Estat, la Generalitat i Telefònica entre altres membres ja confirmats que participaran en el consorci públic-privat com ACS, MasOrange, Nvidia, Submer, Multiverse Computing, i la Societat Espanyola per a la Transformació Tecnològica (SETT).

Tot just aquesta setmana el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha fet públic que el govern català destinarà 1.000 M€ fins l’any 2030 a accelerar el desplegament de la IA a Catalunya. Diners que sortiran majoritàriament dels fons europeus Next Generation i de la pròpia Generalitat i que comptaran també amb inversió privada, tot i reconèixer que aquests sistemes d’IA demanden molta energia.

Estem tot just en un moment en què ha aparegut un informe de l’ONU que demana una moratòria a la construcció de centres de dades (El País, 17 d’octubre de 2025). Pedro Arrojo, relator de Nacions Unides sobre drets humans i aigua potable, denuncia l’opacitat del sector i el seu impacte en el consum energètic i d’aigua com a amenaces globals: «ens hem embarcat en un suïcidi anunciat», declara. El creixement exponencial de la producció de dades digitals, disparat també per la potenciació de la IA i de les criptomonedes, està provocant una allau de projectes de centres de dades arreu del món. I, com era d’esperar, l’aigua de l’Ebre és novament objectiu de la voracitat capitalista amb els centres de dades de l’Aragó ja desenvolupats i aquest projecte de gigafactoria d’IA a Móra la Nova. Això suposa greus riscos per als ja fràgils ecosistemes aquàtics.

L’informe es titula «El nexo entre el agua y la energía» (https://docs.un.org/es/A/HRC/60/30) i demana una moratòria en la construcció d’aquestes instal·lacions fins que es coneguin els seus efectes reals sobre el planeta. Arrojo denuncia que generen importants i preocupants demandes d’aigua, així com un dramàtic increment del consum d’electricitat. Aquesta tipologia de plantes es refrigeren amb aigua, no amb sistemes d'aire condicionat com els centres de dades més petits. I ho fan transferint la calor directament dels processadors dels servidors, que estan a 100 ºC, a l'aigua, que bull i s'evapora, consumint-ne molta: uns 1.600 litres per MWh. La gigafactoria de Móra la Nova, si s'acaba construint, tindrà de l'ordre d’uns 100.000 GPUs (processadors), la qual cosa suposarà una potència de 100 MW, i un consum anual de l'ordre de 800 GWh que corresponen a un consum d’1,3 hm3 d'aigua.

Els centres de dades generen molt dubtes rellevants: tindran accés prioritari a l’aigua i a l’energia per davant del subministrament domèstic o de l’agricultura? Les directrius de la Directiva Marc de l’Aigua s’han de respectar. I aquesta és una pregunta massa important com perquè no tingui resposta. A l’Ebre ens trobem també amb aquesta opacitat pel que fa als centres de dades de l’Aragó, el consum dels quals se sumaria al d’aquesta gigafactoria de Móra la Nova. Tampoc sabem com condicionaran la gestió dels embassaments, de l’aigua i dels sediments i, per tant, com condicionaran el futur del riu i del delta. A més, una part d’aquesta aigua “escalfada” durant el procés de refrigeració pot acabar, com la que ve del sistema de refrigeració de la central nuclear d’Ascó, a la llera el riu afectant un cop més la flora i la fauna de l’ecosistema fluvial.

En el centre del debat sobre la conveniència -o no- d’allargar la vida útil de les ja envellides centrals nuclears, aquest projecte no pot ser una altra excusa per permetre allargar-la, posant en perill innecessari a la població. Al nostre entendre, el negoci de les dades compromet els plans de mitigació de l’anomenada transició ecològica, l’accés a l’aigua potable i a una electricitat assequible, sobretot per a les comunitats empobrides. Hi ha també un altre impacte de la IA que tal vegada és menys conegut, però no per això menys greu: la petjada terrestre, que és la quantitat real de terra que necessita la IA i el seu desenvolupament. Alguns investigadors l’han quantificat en 3.400 km2 a l’any.

Una altra qüestió per al debat és la suposada creació de llocs de treball. L'experiència ens diu que la major part de les ocupacions qualificades seran temporals, i l'atenció als clients se situarà en els punts del planeta que els siguin més rendibles a les empreses. És a dir, els llocs de treball a Móra es limitaran a labors de manteniment. Per tant, no és cert que aquesta mena de “magatzem d’ordinadors” generi una gran quantitat de llocs de treball. Tal com ha declarat el mateix president del Consell Comarcal de la Ribera, estem parlant de 250 professionals “en fase inicial”, la major part dels quals s’esvairan un cop ultimada la posada en marxa de la planta. Tot i això, el Consell Comarcal de la Ribera ja ha anunciat que regala terrenys i una nau del polígon del Motlló, entre Móra la Nova i Tivissa a unes empreses que els sobren els diners per a invertir. Haurien de promoure empreses més sostenibles que, a més, facilitarien més llocs de treball de qualitat.

A la vista d’aquesta informació, les entitats sotasignants reclamem una moratòria a la construcció de centres de dades a Catalunya, inclosa la gigafactoria de Móra la Nova, fins a conèixer exactament l’impacte sobre el medi ambient i els llocs de treball reals que generarà aquesta instal·lació. Tanmateix, reclamem que en el desenvolupament industrial de la zona: desaparegui l’opacitat dels projectes; es posin límits al que és artificial; i es limitin el consum d'aigua i la producció i el consum d’energia. En conclusió, destinar els recursos públics al benefici del sector públic, de la població i del medi ambient.

Per a més informació:

ASSOCIACIÓ SEDIMENTS: Josep Juan Segarra. Tfn: 634 33 09 12
GEPEC-EC: Ximo Estellé. Tfn. 609 69 20 33
GETE-EeAC: Elisenda Forés. Tfn. 663 85 58 38