On estan los sediments de la planta del CAT de l’Ampolla?
Lo Consorci d’Aigües de Tarragona acumula milers de metres cúbics de sediments de l’Ebre anualment. Són sediments decantats de l’aigua que porten les canonades que transvassen part de l’Ebre a Tarragona. On fan cap este munt de tonelades de sediments que haurien d’arribar al Delta de l’Ebre? Al 2015 va sortir a la llum que se’ls emportaven a Castelló per a refer canteres. També se va dir que farien un bypass per retornar estos sediments al Delta a través del Canal de reg de l’esquerra de l’Ebre,
que és lo més proper a la planta del CAT de l’Ampolla. Però d’això res de res…
Los responsables del CAT i la resta de responsables no han fet los deures. Des de les institucions de Catalunya, com passa amb les espanyoles, tampoc s’està fent ni el mínim indispensable per retornar-li al Delta de l’Ebre 1,5 milions de tones anuals de sediments, que és lo mínim necessari per mantindre’s. Lo 99% dels sediments continuen quedant retinguts als embassaments: prenen la nostra terra, la nostra terra està presa.
Al desembre de 2015 ho vam denunciar al blog de la campanya pels sediments: “Mentres lo Delta agonitza, s'emporten los sediments de la planta del CAT (de l'Ampolla) a Castelló”. Ho vam fer citant una notícia publicada al Diari de Tarragona:
Sediments de la planta del CAT
Un dels interessants estudis inclosos en el Life + AdmiClim aborda una mesura d’adaptació al canvi climàtic, la injecció de sediments a la xarxa hidràulica del delta de l’Ebre per combatre la subsidència. L‘estudi planteja una prova pilot, que podria posar-se en marxa a partir de 2018, un cop finalitzat el projecte: l’aportació de sediments de la planta potabilitzadora del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) de l’Ampolla a la xarxa de reg del delta de l’Ebre. El projecte planteja una proposta de reinjecció permanent de sediments procedents de la planta, d’entre 2.000 i 3.000 tones anuals, «un granet» davant les necessitats de sediments del Delta, va admetre ahir el doctor Albert Rovira. Sediments, precisà, que ara es traslladen a Castelló. L’equip elabora un model hidrodinàmic que sigui viable per a la prova pilot però també per al transport dels sediments -en aquest cas en valors de milions de tones- de l’embassament de Riba-roja d’Ebre. Ibáñez insistí que és una solució viable tècnicament però no disposa de l‘acord polític". FONT: Diari de Tarragona.
Lo projecte Life Ebro Admiclim va acabar i estos estudis i estes propostes no s’han implementat. Lo que veiem és que tots los esforços institucionals de la Taula del Delta (ajuntaments i regants) i del govern català s’estan dirigint a actuar al litoral. Mentrestant los experts em dinàmica litoral, de la UPC i de la resta d’universitats més potents del món, alerten que cal recuperar el flux sedimentari dels rius que és el que ha d’alimentar les platges. En canvi, molts ajuntaments catalans i espanyols només se miren lo melic i demanen que els draguen sorra de dins del mar per posar-la a les seues platges. Senyors: no hi han diners per estar contínuament dragant sorra del mar per tot lo litoral. Lo desenvolupament sostenible consisteix en tornar a les dinàmiques naturals.
Arribats al 2025: on fan cap los sediments de la planta del CAT? Tot continua igual. Opacitat i falta de responsabilitat. Estem ben lluny d’assolir los famosos Objectius de Desenvolupament Sostenible internacionals
Amb el canvi de govern a Catalunya, Joan Alginet va deixar el càrrec de president del CAT al novembre de 2024 presentant una carta de renúncia a la conselleria de Territori, Habitatge i Transició Ecològica perquè el seu relleu s’estava retardant mig any. Quina ha estat la principal obra de govern dels tres anys d’Alginet al CAT? Muntar un gran Parc d’energia solar amb Endesa? La mateixa Endesa que gestiona els embassaments de l’Ebre atenent només a maximitzar beneficis mentre els embassaments se van omplint de sediments. Crida l’atenció com lo govern català se posa d’acord en Endesa per a produir energia però no per a gestionar sediments… Mentrestant les ajudes a particulars per fer autoproducció d’energia són ínfimes i estan embolicades en una burocràcia ineficient. Senyor Alginet, si “les regles del joc són les que són”, com vostè diu, quin és lo paper del president del CAT? Si volia fer una cosa diferent a la que va fer, i no li deixaven, perquè no va plegar abans? Perquè tenia un bon sou? Li falta dignitat política.
Inauguració del nou parc fotovoltaic ubicat a l’Estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP) de l’Ampolla. Consorci d’Aigües de Tarragona.
On anirem a parar? Quina serà la gran obra de l’actual direcció del CAT? Fer més parcs solars amb Endesa a canvi de 10 anys d’explotació del parc i de comprar-los tota l’energia restant?
A Marc Brunet (PSC), actual president del CAT i regidor de La Ràpita, li desitjo molta més implicació i responsabilitat que tots los seus predecessors de tots los colors polítics. Si no és així, aquí estarem per seguir denunciant lo despropòsit institucional en lo qual estem immersos.
La problemàtica dels sediments: clavegueres entre institucions públiques i grans empreses. I diferències entre Llobregat i Ebre
Als rius i embassaments del món hi ha milers de grans preses que retenen la major part dels sediments que els arriben (fins a un 99%). Alguns països com Estats Units, França o Japó fan servir mecanismes per minimitzar la retenció de sediments (aconsegueixen gestionar prop del 60%). Los sediments retinguts comprometen la vida útil dels embassaments i, per tant, poden comportar la construcció de nous embassaments amb los corresponents impactes ambientals, socials i econòmics que aquestes estructures generen.
Tanmateix, tenim exemples de gestions de conques hidrogràfiques on algunes empreses implicades i los poders públics s’han posat d’acord per treballar conjuntament, aportar recursos i reduir els impactes ambientals. Sense anar més lluny al riu Llobregat existeix un bypass de més de 120 km de llargada per transportar les restes de la mineria (salmorres) fins al mar i evitar així la seua entrada al riu amb la consegüent salinització i contaminació que suposarien.
«El col·lector de salmorres, una infraestructura de país». Imatge publicada el maig de 2016 per l’empresa ICL Iberia: https://sostenibilitatimineria.wordpress.com/2016/05/09/el-col%E2%80%A2lector-de-salmorres-una-infraestructura-de-pais/
Al Llobregat són les mateixes empreses mineres les que paguen la major part de la despesa que comporta el manteniment i restitució de la canonada perquè entenen que aquesta és una actuació rellevant per reduir los impactes que genera la seua activitat econòmica. En canvi, al tram baix del riu Ebre l’empresa Endesa gestiona les centrals hidroelèctriques de Flix, Riba-roja i Mequinensa i no aporta res per reduir part d’aquests impactes. En aquest sentit, des de l’Associació Sediments instem a Endesa i als governs a canviar la seua política i a construir un bypass des de l’embassament de Riba-roja i un altre des de l’embassament de Mequinensa.
Mapa que mostra la distància entre la cua de l’embassament de Mequinensa (Chiprana) —on hi ha retinguts milions de metres cúbics de sediments— i el primer lloc aigües avall dels embassaments a la part baixa del riu Ebre (Flix): 87 km per carretera i uns 60 km en línia recta
Tan complicat és tornar-li al Delta los sediments de la planta del CAT? Tan difícil és construir una canonada de 60 o de 87 km que li torne al riu Ebre sediments de Mequinensa i de Riba-roja permanentment? No. I menys tenint em compte que Endesa (per contracte) hauria d’entregar a l’estat (a preu de cost) un 25% de l’energia hidroelèctrica que produeix al tram baix de l’Ebre per paliar part dels impactes que genera. I no ho entrega. I sobre això tampoc diuen res ni la Taula del Delta ni el govern català ni el govern espanyol. En paraules de l’historiador Jordi Gilabert al seu blog “Port Fangós”:
Hi ha diverses possibilitats d’obtenir recursos, però crec que el primer hauria de ser la modificació de la llei 18/1981, que fixa les condicions del polèmic enviament d’aigua dels canals del Delta a Tarragona, fins a un màxim de 126 milions de m³/any. Resulta que avui els diners del cànon que genera esta cessió de cabals se’ls queda la Confederació Hidrogràfica en la seua major part i els gasta en obres per la resta de la conca, com si aquí baix no fessen falta. Sembla increïble, però és així d’escandalós: s’emporten l’aigua i els quartos. Des de 2014 s’han entregat 92 milions d’euros per este concepte (15.000 milions de pessetes, per als que ja tenen una edat i els costa veure la dimensió del saqueig). Acabar amb esta injustícia és tècnicament senzill: només caldria fer una petita modificació a un article de la llei i es podrien obtenir uns deu milions d’euros anuals per a invertir directament en la lluita contra la regressió. Una altra opció complementària passaria perquè els nostres polítics acordessen un canvi legislatiu que obligués les companyies elèctriques, propietàries dels pantans de l’Ebre, a destinar una petita part dels seus beneficis a compensar els danys que li han causat al Delta durant les darreres dècades.
Per “lluitar contra la regressió”, com diu Gilabert, perquè no destinen alguns milions d’euros dels que genera el CAT per retornar els sediments que s’emporta el CAT? Per què no en destinen uns quants més per fer buidatges periòdics als embassaments petits i mitjans en episodis de crescuda i bypassos de sediments? Les institucions ebrenques, catalanes i espanyoles haurien de mostrar responsabilitat i exigir responsabilitats a empreses com Endesa. Ja n’hi ha prou de fer-li el joc al capital en detriment del medi ambient i del 99% de la ciutadania. Prou de discursos buits de contingut. Volem fets.
Josep Juan Segarra
Periodista i Antropòleg. Mestre en Antropologia i doctor en Ciències Socials
Membre fundador i president de l’Associació Sediments
Per a més informació: www.sediments.cat
Instagram: @estrategia_sediments