Skip to main content
PROU: negoci capitalista, energia centralitzada, desequilibri territorial i explotació del medi

PROU: negoci capitalista, energia centralitzada, desequilibri territorial i explotació del medi

Al 2020 vam assistir al llançament mediàtic de diversos projectes a les Terres de l’Ebre que, amb l’excusa de la transformació necessària del model energètic cap a les energies renovables, podien generar, una vegada més, un greu impacte al territori. Al 2024, han continuat sortint nous macroprojectes energètics i desitgem que aquests propòsits s’aturin definitivament al 2025.

L’aposta per les energies renovables és del tot necessària i els camins per materialitzar-la no haurien de tornar a passar ni per malmetre encara més el territori, ni per posar quantitats desorbitades de diners públics, i la gestió d’un recurs de tots com és l’aigua, en mans d’empreses privades.

Per una part, hi ha un macro projecte d’una central hidroelèctrica reversible a Riba-roja d’Ebre i la Fatarella, el projecte Gironés & Raimats. Este projecte pretén resoldre moltes de les necessitats energètiques de Catalunya per mig de la generació, magatzematge i gestió de l’aigua i de l’energia. És una infraestructura que suma una injustícia més pel territori que ha de patir el seu impacte, sobretot tenint en compte que el territori en sí no té cap necessitat de tota aquesta capacitat de generació energètica.

A través de la plataforma mediàtica que els ha ofert TV3 i altres mitjans públics i privats, (diverses vegades als telenotícies i aparició estel·lar al programa Sense Ficció), els promotors del projecte han difós un argumentari segons el qual tot són aspectes positius engrescadors per tal de guanyar la batalla mediàtica. Amb un llenguatge “progressista” que vol aparentar respecte pel medi natural, intenten traslladar certes idees per esvair tots els aspectes negatius que a tothom li venen al cap quan escolta per primera vegada esta iniciativa. Es parla d’una única extracció d’aigua del riu i assumible en termes quantitatius; s’explica un projecte d’energies renovables, liderat i treballat per la gent del territori; es difon la idea d’una suposada projecció i prestigi a nivell mundial; i, sobretot, es fa molt èmfasi en què el projecte portarà llocs de treball i riquesa que es quedaran al territori. El mateix passa amb l’altre projecte de macrocentral hidroelèctrica «reversible» anunciat i defensat al mes d’octubre de 2024: el projecte Llumaigua del grup Édora, plantejat entre la Fatarella a la Terra Alta i Flix i Ascó a la Ribera d’Ebre, amb una potència de 3124 MW i que també busca més de 2000 milions d’euros públics. La realitat és que aquests projectes deixen molts interrogants, i en altres ocasions s’han fet promeses semblants que no s’han complert. Per exemple, no es detalla si la quantitat d’aigua que s’extrauria, que no queda del tot clara però que semblaria ser d’uns 5 hm3 anuals, està contemplada en el Pla Hidrològic de l’Ebre proposat pel MITECO, ni quantes extraccions serien necessàries per compensar les pèrdues per evaporació.

La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) vol reduir el cabal als canals de reg del Delta, la qual cosa reduiria encara més l’entrada de sediments. En canvi, aquests projectes hidroelèctrics suposarien noves concessions d’aigua a mans privades, amb la qual cosa l’embassament de Riba-roja hauria de seguir estant sempre al màxim de la seua capacitat, dificultant encara més el mètode dels buidatges periòdics de l’embassament que és el més econòmic per gestionar sediments.

Quan se fa èmfasi en la creació de llocs de treball -per aconseguir adeptes- no n’especifica ni la qualificació d‘estos llocs, ni la temporalitat, ni la durada que tindrien. El parany d’estes propostes és sempre esgrimir la creació d’un munt de llocs de treball que a l’hora de la veritat queda limitada a un curt període de temps i centrada en la mà d’obra necessària per a la seva construcció. Tenim clar que estos llocs de treball serien menys estables que els que es destruirien relatius a l’efervescent activitat turística sostenible que se desenvolupa al riu i al Delta. També cal tindre en compte als sectors agrícola i pesquer i, en general, a tota la supervivència del Delta, que depèn d’un riu viu i amb sediments. Un riu viu és un riu que flueix, lliurement! Lo gust d’observar-lo i de navegar-hi, principalment sense motor, se basa en la força del propi riu, la força que matem quan li posem barreres.

També cal prendre consciència dels impactes ambientals i de paisatge que representaran infraestructures d’estes dimensions, impactes més que evidents en un territori ja fart i maltractat per tot tipus d’infraestructures per abastir Catalunya i part de l’estat: el transvasament; la indústria eòlica a la Terra Alta i Baix Ebre principalment, el Castor, les preses, les centrals nuclears, les plantes de biometà i els macroprojectes d’energia solar que planen també sobre el sud de Catalunya. En aquest sentit, cal dir que una bona part de la Terra Alta, l’altiplà, ja s’ha configurat com a una de les primeres “zones de sacrifici” de Catalunya.

Un altre cop se pretén generar l’energia que es consumirà a l’Àrea Metropolitana de Barcelona i a altres centres urbans, a més de 200 km de distància, fet que encareix exponencialment el cost del transport i, alhora, provoca pèrdues d’energia durant el trajecte, que es fan més grans com més lluny es troba el lloc de consum. Aquests projectes poden comportar la construcció de noves línies de Molt Alta Tensió (MAT) o ser utilitzats com a excusa per justificar el pas de les línies ja projectades des de l’Aragó, amb tots els impactes que estes línies suposen als països d’origen on s’extreuen els metalls i als territoris on són implantades.

Per altra banda, l’empresa Sercosa, gestora de la central hidroelèctrica de Xerta, recupera periòdicament un projecte presentat inicialment fa més de 25 anys, per construir tres nous assuts i centrals hidroelèctriques a l’Ebre català, a l’alçada de Garcia, Benifallet i Campredó (Tortosa), també amb una suposada acceptació per part del territori. En un riu Ebre ja de per sí amb cabals d’aigua mínims, i amb la retenció del 99% dels sediments en les grans preses riu amunt, se volen construir tres trampes més per al Delta, sobre el qual ja només caldrà certificar la seua defunció.

Una vegada més, amb un llenguatge de “màxim respecte” volen fer creure que no representaran cap problema ni per als sediments ni per a la navegació i menys encara per a la fauna. Ans al contrari, amb l’aigua estancada pels assuts hi hauria més incidència de plagues com la mosca negra, se trencaria la navegació fluvial, així com les migracions dels peixos, i quedarien atrapats més sediments. Esta empresa, que no veu més que avantatges en fer els assuts, és la mateixa que, contradictòriament, va posar dificultats, junt a la CHE, per fer el salt de peixos a l’assut de Xerta (que estava contemplat dins el Life Migratoebre i que s’ha endarrerit fins al 2024).

A més a més, d’on sortiran els diners per fer les centrals? Seran diners públics mentre els beneficis durant dècades o segles seran privats? Ja n’hi ha prou! L’energia s’ha de produir a prop dels llocs de consum, i allà on creï pocs impactes: en espais que ja han estat degradats per l’activitat humana. Les entitats signants considerem que l’energia renovable és imprescindible, que s’ha d’avançar amb pas ferm per canviar el model de producció, però mai pot ser a costelles sempre dels mateixos territoris i encara menys al servei de l’especulació, el negoci i la usura d’unes empreses elèctriques que han demostrat no tindre cap respecte pel medi ambient ni pel territori. Los recursos naturals i los recursos econòmics públics no poden quedar hipotecats, sotmesos al profit de les elèctriques. A l’Ebre ja se l’ha exprimit prou i a la classe treballadora també!

Per això exigim una gestió pública dels recursos naturals i ens oposem a la realització d’estos projectes, no només innecessaris per al nostre territori i per a la societat en general, sinó perjudicials.

entitats